Sempre hi ha hagut el dubte de si en la dona embarassada la pràctica de l’esport podia suposar un benefici o més aviat un risc per a la salut d’ella i del futur bebè. De fet, en algunes ocasions s’ha arribat a titllar de “mala mare” a la dona que, estant embarassada, decidia continuar exercitant-se seguint la seva rutina prèvia a l’embaràs. Per aquest motiu, aquest article intenta donar una mica de llum a aquest tema i poder treure’n unes conclusions clares i basades en l'evidència científica.
Partint de la base de que l’esport o l’activitat física sempre és bona i saludable quan parlem de població sana, no ens hem d’oblidar de que la dona embarassada no és una dona malalta, i que per tant, no se l’ha de tractar com a tal. Tenint això clar és fàcil deduir que durant els mesos que dura l’embaràs, la pràctica de l’esport suposa un benefici per a la dona i per al fetus.
En aquest sentit s’ha vist que l’exercici al llarg de l’embaràs millora el to muscular i redueix el risc de patir algunes de les malalties més típiques de les embarassades com son la hipertensió, la diabetes gestacional i el sobrepès.
Pel que fa referència al sobrepès, és evident que durant l’embaràs es guanya pes i l’esport ajuda a no excedir-se. Regula la tensió arterial per què ajuda a vasodilatar els vasos sanguinis i augmentar la flexibilitat de les parets arterials. Ajuda a millorar la postura corporal i reduir el mal d’esquena. I ajuda a controlar la diabetes gestacional ja que l’activitat física redueix els nivells de sucre a la sang.
Tanmateix, cal tenir en compte que no totes les gestacions són iguals, i que practicar esport en els casos en que l’embaràs està essent de risc pot conduir a patir un part prematur, placenta previa, diabetes gestacional, i altres malalties associades a l’embaràs.
En la dona embarassada s’aconsella no iniciar un esport nou durant l’embaràs sino continuar fent aquell que ja feia habitualment. Sí que és cert que hi ha esports com el running on s’aconsella no córrer a partir del tercer trimestre de l’embaràs, però la gran majoria poden mantenir-se fins a etapes molt avançades si les intensitats son adequades.
Hi ha determinats esports que sí que estan prohibits durant l’embaràs en la població general ja sigui per què impliquen un risc elevat de caiguda com el ciclisme o la hípica, o de patir un cop, com esports de contacte com el futbol, el bàsquet, les arts marcials… també el submarinisme degut a que aquest esport sotmet a l’embarassada a pressions negatives molt elevades. L’alta muntanya es pot practicar però posant certs límits d’altitud.
Els esports més favorables per a les embarassades i que no suposen cap tipus de problema son la natació, la yoga, o el pilates, que sí que estan recomanats durant l’embaràs.
En resum, l’activitat física en la dona embarassada suposa un benefici sempre i quan l’embaràs no sigui de risc i es segueixin les indicacions d’un professional, mantenint les intensitats i volums de treball adaptats a la situació que està vivint aquella persona.
Dra. Lidia Puyals Boix
Metge general. Màster en medicina de l’esport.
Fundadora de Endurancelab La Seu. Centre de medicina esportiva.
Col. Num. 2505315.
Kommentare