L’any 2019 un virus conegut com a COVID-19 (fent honor al seu any de descoberta) va canviar radicalment la vida de tots els Urgellencs i de la resta del món. Fins llavors sempre ens havíem caracteritzat per ser una societat oberta, amigable i familiar. Ara se’ns presentava un nou escenari on de cop i volta ens havíem de quedar confinats a les nostres cases, havíem d’evitar les interaccions socials, teníem prohibit circular a segons quines hores del dia i era obligatori el fet de dur la mascareta sempre posada. Va caure tot el sistema sanitari. No vam ser capaços de poder mantenir tota la pressió assistencial que va generar aquesta nova malaltia. Vam haver de tancar les visites presencials als centres de salut i fixar-nos únicament en la malaltia urgent i en visites telefòniques.
A dia d’avui, les restriccions s’han aixecat pràcticament totes. La única que encara segueix vigent és la de dur la mascareta dins els centres de salut , residències i farmàcies, però el virus no ha desaparegut (ni molt menys).
Estem actualment davant d’una nova onada per una nova subvariant de la variant Ómicron, la Ómicron BA.4 i BA.5. Son variants molt més contagioses però amb símptomes menys greus. El problema és que aquestes noves subvariants son capaces d’esquivar el sistema immunitari generat per la vacunació i per aquest motiu ens estem contagiant tots de nou, tant vacunats com no vacunats, tant si ja hem passat la Covid anteriorment com si no. El pic màxim es preveu per mitjans de Juliol. I fins llavors, què?
Les competicions esportives continuen actives. Malauradament, ni els esportistes que sempre hem presumit per tenir una salut de ferro ens escapem. De fet, al contrari del que es podria pensar, la persona esportista sotmet el cos a tal estrès durant els entrenaments i les competicions que la seva immunitat pot ser inclús més dèbil que la d’un altre que no practica l’esport de forma exigent.
Quan un esportista s’infecta per la Covid en el primer que pensa és en les competicions que tenia programades al calendari. S’han vist casos de professionals que passat la Covid han hagut de deixar els entrenaments una temporada ja que aqu
esta els havia provocat fatiga generalitzada, dolor muscular i fins i tot inflamació i lesions a nivell cardíac. També s’ha sentit algun cas d’algun esportista que no ha parat d’entrenar tenint la Covid i ha patit una mort sobtada per miocarditis. Per tant, es recomana que si es tenen símptomes per damunt del coll com tos, esternuts, congestió nasal o irritació de la gola es pot seguir fent exercici però de forma moderada. En canvi, si es tenen símptomes per sota del nivell del coll, com congestió de pit, tos se
ca, dolor abdominal i febre, el millor es reposar fins que desapareguin aquests símptomes. La Societat Espanyola de Medicina de l’Esport i la Societat Espanyola de Cardiologia exposen protocols d’actuació i guies de reincorporació a la pràctica esportiva. És important
realitzar un reconeixement mèdic esportiu abans del inici de la reincorporació a l’entrenament. Com hem dit, s’han descrit seqüeles cardiològiques després del contacte amb el Coronavirus, amb una incidència entre un 7-33% en pacients amb antecedents de malaltia moderada o greu , i no es descarten lesions cardíaques en pacients asimptomàtics. A més, és important recordar-li a l’esportista que després d’una infecció activa, l’exercici intens pot disminuir la immunitat, empitjorar la infecció, augmentar la inflamació i generar lesió miocàrdica molt perillosa. Per això és molt important no realitzar practica esportiva si presenta algun símptoma encara.
Jo fins ara m’havia escapat de la Covid, però fa una setmana enrere em va tocar. Miàlgies, artràlgies, febrícula, tos i expectoració purulenta eren els símptomes que vaig tenir. Però el pitjor va ser la sensació de veure com acostumada a fer lla
rgues distàncies entrenant, era incapaç de pujar la costa de davant de casa sense ofegar-me caminant. Penso que el fet de veure’t de repent tan fràgil pot arribar a generar certa ansietat i por. Tens angustia de no tornar a ser la esportista que erets anteriorment. De repent, empatitzes encara més amb tots aquells “covids persistents” que tantes vegades han vingut de visita a la teva consulta demanant ajuda. De repent, se’t passen pel cap mil dubtes de com poder ajudar a tota aquesta part de la població que desprès de passar la Covid-19 senten que les seves vides han canviat i que no son els mateixos que eren.
La Covid, doncs, és molt més que una simple malaltia respiratòria. La Covid també és capaç de fer perdre la autoconfiança en les persones que l’han patit i generar un sentiment de fragilitat i por que per mala sort el nostre sistema sanitari públic no pot donar resposta actualment. En el camp de l’esport, tenir al costat un psicòleg esportiu podria ser una gran ajuda en aquests temps tant incerts on estar malalt comença a ser força habitual en el nostre dia a dia.
Comments