top of page

La prescripció d'exercici en cardiopaties: com l'esport pot ajudar al meu cor?

Tothom coneix algun familiar o conegut que ha patit un infart, o li han practicat un bypass coronari, li han posat un stent o li han fet un recanvi valvular. Totes aquestes patologies es poden beneficiar de l’exercici físic en la seva fase de recuperació.  


Òbviament, l’exercici físic en aquests tipus de pacients cal ser pautat per un metge especialista, amb la col·laboració d’altres professionals com per exemple fisioterapeutes o preparadors físics. 


I no qualsevol exercici és vàlid. En aquestes patologies, s’ha demostrat que els exercicis més beneficiosos son els de tipus aeròbic i que impliquin grans grups musculars, com per exemple caminar, anar en bicicleta, nadar, fer rem o elíptica… i sempre combinats amb exercicis de força dinàmica, com les peses o els elàstics. 


Però la pregunta és… com ajuda l’exercici físic a enfortir el nostre cor? Doncs és fàcil. L’exercici físic aeròbic millora l’estructura i la funció del cor, millorant la seva capacitat per a captar oxígen i bombejar sang a la resta del cos. El cor es contrau millor, i està més fort, fet que ajuda a millorar paràmetres com la tensió arterial, el colesterol, reduïr la diabetes, el pes i el greix corporal. A més a més, s’ha observat que en els pacients que han seguit un programa de rehabilitació cardíaca hi ha hagut una reducció dels reinfarts, les hospitalitzacions i la mortalitat. A tots aquests beneficis cal afegir que la producció d’hormones durant la pràctica d’exercici físic ajuden a disminuir la depressió i l'ansietat temporal associada al procés de malaltia. 


El moment de començar aquest procés de rehabilitació ha de ser el més immediat possible després del succès, ja que s’ha d’evitar que hi hagi una mala cicatrització i un excés de debilitat provocada per una falta d’exercici. Tanmateix, sempre s’ha de fer prèviament una avaluació dels riscos, incloent una prova d’esforç per a establir amb seguretat el pla d’entrenament, la mínima intensitat necessària per a obtenir beneficis en el cor i minimitzant els possibles riscos. 


Els exercicis han de ser de tipus aeròbic i que utilitzin grans grups musculars, i la intensitat i la duració d’aquests ha de ser l’adecuada. Per a definir quina és la intensitat, duració, freqüència setmanal i progressió cal fer una valoració previa del pacient, de la seva condició física, l’historial d’activitat física i els paràmetres mèdics inicials. Per això inicialment es realitza sempre una prova d’esforç, on a partir d’allí es marquen les zones d’entrenament. 


Cal ser pacients, els beneficis no apareixen en la primera sessió. Es calcula que al voltant dels tres mesos es quan hi comencen a haver millores significatives. Per tant, recomanem paciència, perseverança i continuïtat en les sessions. De cor només en tenim un… i s’ha de cuidar bé! 


Dra. Lidia Puyals Boix

Metge general. Màster en medicina de l’esport. 

Fundadora de Endurancelab La Seu. Centre de medicina esportiva.  

Col. Num. 2505315.



 


7 visualizaciones0 comentarios

Comments


bottom of page