Tot i que l’activitat física és beneficiosa en molts aspectes, porta implícita el risc de lesionar-se degut a contratemps que la majoria de vegades no es poden evitar. Per aquest motiu, anomenem lesió esportiva qualsevol mal que tingui lloc en el nostre organisme practicant una activitat física o esportiva, ja sigui a nivell amateur com professional.
Existeixen dos tipus de lesions, les lesions agudes i les lesions cròniques. Les lesions agudes solen produir-se per un fet traumàtic, ja sigui contra algun objecte, un altre esportista o el propi cos. En la col·lisió, es supera la resistència que poden aguantar els teixits de l’organisme i es produeix la lesió. Entre les més habituals trobem les ferides, la distensió de fibres, les contractures musculars, el trencament de fibres, les luxacions i les fractures.
Les lesions cròniques es produeixen per moviments repetitius que, sumats en el temps, van provocant microtraumatismes a l’organisme fins que s’arriba a vèncer novament la resistència del teixit com passa amb les lesions agudes. Entre aquestes lesions trobem les típiques lesions per sobrecàrrega.
Però… per què ens lesionem? Hi ha multitud de causes que poden augmentar el risc de lesió. Per exemple un mal escalfament previ a l’activitat o una tornada a la calma inadequada, anar sobreentrenats, que hi hagi una manca de descans o hores de son, utilitzar un equipament en mal estat, una mala tècnica en l’execució dels exercicis, una alimentació inadequada, o algunes addiccions com el tabac, l’alcohol i altres drogues. Tanmateix, hi ha un factor que és clau en les lesions i que moltes vegades passa desapercebut… l’estat mental en que es troba l’esportista. És molt important afrontar les competicions i els entrenaments estant relaxat i amb un nivell baix d’ansietat, ja que el fet de tenir el cap pendent d’algun problema psíquic pot fer que l’esportista perdi la concentració i disminueixi el seu rendiment, amb lo que la probabilitat de lesionar-se augmenta.
Si posem al punt de mira la relació entre homes i dones, un 79% dels homes es lesionen respecte un 44% de les dones, tot i que aquesta relació segurament no trigarà en variar degut a que cada vegada son més dones les que practiquen esport. El tipus de lesió més habitual és la muscular (entre el 40-60%). Les segueixen els esquinços de turmell, les lesions de genoll i l’esquena.
Per acabar, dir que és molt important la forma en que l’esportista és capaç d’afrontar les lesions. A ningú li agrada estar lesionat i haver de parar o rebaixar la pràctica esportiva, però si l’esportista afronta el procés de la lesió de forma inadequada es pot veure perjudicada la seva rehabilitació i per tant, la seva incorporació a l’equip o a la pràctica esportiva habitual.
Dra. Lidia Puyals Boix
Metge general. Màster en medicina de l’esport.
Fundadora de Endurancelab La Seu. Centre de medicina esportiva.
Col. Num. 2505315.
留言