top of page
Foto del escritorLidia Puyals Boix

Les proves diagnòstiques i les lesions musculars.

De ben segur que més de la meitat d’esportistes que estigueu llegint aquest article us heu lesionat en algun moment. Lesionar-se forma part del joc, i és un procés llarg, ja que no només implica el moment puntual de la lesió sino que comporta tota una serie d’etapes, tant físiques com emocionals, per les que l’esportista ha d’anar passant. A nivell personal, la pitjor etapa és la de no saber quina lesió tens. No poder posar el nom al que t’està passant genera una sèrie de sentiments negatius, com l’ansietat, la frustració, el dubte… perds la motivació i necessites urgentment que algú et dongui un diagnòstic per a poder començar a treballar en la recuperació. 


En aquest sentit, s’ha evolucionat molt. Les proves diagnòstiques com la ressonància magnètica, la radiografia o els ultrasons ens han facilitat molt la feina als metges esportius. Sempre guiats per les troballes en l’entrevista clínica i l’exploració física de l’esportista, podem demanar la prova que més s'adeqüi a la lesió que sospitem. 



La prova diagnòstica que a dia d’avui és el gold standard en la majoria de lesions musculars dels nostres esportistes és l’ecografia. L’ecografia és una eina molt potent, ja que permet efectuar un control evolutiu, rigorós i detallat de les lesions musculars valorant el dia a dia de la lesió. La tècnica diagnòstica dels ultrasons aporta una sèrie d'avantatges fonamentals a diferència d'altres tècniques d’imatge com la radiologia, la TAC o la ressonància magnètica.

El primer d’ells és que ens permet el dinamisme. És a dir, podem valorar la zona de la lesió de forma dinàmica, demanant a l’esportista que realitzi moviments que impliquin la zona que estem estudiant, ja que en moltes ocasions hi ha petites lesions que poden passar desapercebudes en repòs, com per exemple les ruptures parcials o completes dels tendons o músculs o el sd. d’atrapament subacriomial de l’espatlla.

Un altre avantatge important que aporta la tècnica ecogràfica, és la possibilitat de realitzar maniobres de palpació utilitzant el mateix transductor/sonda. Exercint pressió amb la sonda a la zona de màxima hipersensibilitat, normalment orientat pel propi pacient, provoca un increment del dolor, confirmant així el punt exacte de lesió, cosa que és especialment útil. També l'ecopalpació suposa una important ajuda per definir el caràcter d'una col·lecció líquida, ja que amb l'aplicació de pressió, es pot observar la mobilitat dels esfacels al seu interior, cosa que ajuda a determinar si el contingut és més o menys líquid i si l'evolució és més o menys crònica.

Per últim, cal destacar un altre avantatge de l'ecografia que és la disponibilitat per fer estudis reiterats. Degut a què per a realitzar una ecografia no hi ha contraindicacions,  aquesta tècnica, ràpida i de baix cost, permet repetir l'exploració tantes vegades com calgui. A més, cal destacar també la comoditat d'aplicació, la innocuïtat, el seu caràcter no radiant i la seva accessibilitat.


Si haguéssim de parlar d’algun inconvenient d’aquesta tècnica, només se me’n acudeixen dos: que és explorador-depenent, la qual cosa significa que la persona que la realitza ha d’estar molt formada i requereix una corba d’aprenentatge molt llarga, i que no permet la valoració d’estructures òssies o intraarticulars. 


En resum, l'ús de l'ecografia musculoesqueletica en els darrers anys ha guanyat més rellevància, ja que actualment els aparells més moderns i amb més funcions són capaços de realitzar proves diagnòstiques interactives amb el pacient. Aquestes proves aporten informació de forma ràpida i gràcies a això permeten a l'especialista aplicar ràpidament algun tractament, permetent que s'escurcin els temps del return to play (tornada a l’activitat) amb un seguiment correcte o sol·licitant proves més concloents. Gràcies a l'ecografia musculoesqueletica, es pot tenir una idea de planificació esportiva segons l'abast de la lesió. Al final, com a esportista, el que volem és un diagnòstic correcte i en el mínim de temps possible. O no?


Dra. Lidia Puyals Boix

Metge general. Màster en medicina de l’esport. 

Fundadora de Endurancelab La Seu. Centre de medicina esportiva.  

Col. Num. 2505315.


6 visualizaciones0 comentarios

Entradas recientes

Ver todo

Comments


bottom of page