L'embaràs és un procés natural pel qual gran part de les dones passen en una època de la seva vida, incloses les esportistes d'elit. Fa anys, hi havia moltes menys dones que feien esport a alt nivell, de manera que aquest tema no era molt freqüent, però això ha canviat molt en les darreres dècades, on cada vegada més esportistes decideixen quedar embarassades. Tant a canviat que, fins i tot, s’ha arribat a acusar a diverses atletes de quedar-se embarassades com a forma de dopatge, considerant que l’embaràs comportava un augment en el seu rendiment esportiu de cara a certes competicions.
Però això és mite o realitat? Per a respondre a aquesta pregunta, anem a valorar quins canvis cardiovasculars tenen lloc en el cos de la dona embarassada.
En primer lloc, a nivell de l’aparell respiratori s’ha vist que en les dones embarassades incrementa fins a un 50% la capacitat respiratoria tot i que ascendeixi el diafragma, ja que el volum d'oxigen també va augmentant. Això significa que una dona embarassada té major capacitat per agafar oxigen del medi i transformar-lo en energia. En aquest sentit els esports que més se’n beneficiarien serien el ciclisme i la natació (esports on no es tingui que vèncer la força de la gravetat).
En segon lloc, pel que fa al sistema circulatori es produeix un increment de la quantitat de sang que el cor és capaç de bombejar, de manera que arriba major volum de sang als músculs. A més a més, s’ha vist un increment de l'hematòcrit (quantitat total de sang) ja que augmenta la quantitat de glòbuls vermells al cos, una acció similar a la que produeixen algunes substàncies dopants com l’EPO. En esports on estigui implicada la cursa a peu les dones se’n poden veure molt beneficiades.
En tercer lloc (i últim), el sistema endocrí produeix una hormona durant l’embaràs que farà que augmentin els nivells de testosterona i per tant augmenta la capacitat de generar més massa muscular i la força. També es produeixen augments de la relaxina i la progesterona que fan que les articulacions i lligaments tinguin més mobilitat (per exemple, molt beneficiós per a gimnastes).
Tanmateix, tot i totes aquestes circumstàncies beneficioses, cal tenir en compte que cal limitar la intensitat d’exercici a les embarassades. Diversos estudis demostren que el treball fins a intensitats del 85% del VO2max (volum d'oxigen màxim) o bé fins al 70-90% de la FcMax (freqüència cardíaca màxima), son segures per a la majoria i que no es veu afectat el flux d'oxigen cap a l’úter ni la placenta.
També s’aconsella evitar l'excés de calor i les zones humides, així com superar els 39ºC de temperatura corporal. Cal mantenir una adecuada hidratació i ingesta calòrica per a prevenir la pèrdua de pes, motius que poden provocar alteracions en el creixement fetal.
Però no totes les embarassades poden practicar esport al llarg del seu embaràs. Les contraindicacions generals són el embaràs múltiple, historia previa de parts prematurs, hemorràgies vaginals, l’escurçament del coll uterí, els aborts recurrents o alteracions en el creixement del fetus.
Per últim, remarcar que no tots els esports son ideals per a les embarassades. S’aconsella evitar els esports de contacte pel risc de traumatisme abdominal o els esports amb alt risc de caiguda.
En resum, estar embarassada proporciona una serie de beneficis a nivell cardiovascular, respiratori i endocrí, però cal valorar individualment a cada esportista embarassada, analitzar la seva situació personal per part dels experts i practicar esports amb baix risc pel fetus i en la intensitat adequada.
Dra. Lidia Puyals Boix
Metge general. Màster en medicina de l’esport.
Fundadora de Endurancelab La Seu. Centre de medicina esportiva.
Col. Num. 2505315.
Σχόλια