top of page

Prescripció d'exercici físic en la prevenció i el tractament de la hipertensió arterial.

La hipertensió arterial (HTA) és una malaltia silenciosa i invisible que representa un problema de salut molt important per als països desenvolupats ja que, a més de ser una malaltia per si mateixa, té una alta participació en l'aparició i el desenvolupament d'altres patologies, entre les quals destaquen les malalties cardiovasculars (CV) i cerebrovasculars. Estudis recents mostren que a Espanya la prevalença de laHTA oscil·la entre el 23 i el  42% de la població. Al món, es produeixen 17 milions de morts a l'any per malalties CV (gairebé un terç del total) i d'elles, 9,4 milions es deuen a les complicacions de la HTA.



Hi ha factors predisponents com l'edat, el sexe masculí, l'obesitat, la raça negra, i patir diabetis mellitus i/o resistència a la insulina, a més d'altres factors ambientals que són modificables, entre els que es troba el consum d'alcohol, la ingesta elevada de sal, i el sedentarisme. 


En general, el diagnòstic d'HTA s'estableix quan s'evideixencien valors elevats de pressió arterial en, almenys, dues determinacions en una mateixa visita, separades 2 minuts entre si, i mesurada en ambdós braços, i els valors dels quals es repeteixin en 2 o 3 visites successives, si bé, en casos especialment intensos, poden ser suficients les determinacions efectuades en una sola visita.


El tractament de la malaltia és totalment necessari per a prevenir l'aparició d’altres patologies més greus. Entre les mesures terapèutiques es troben els remeis farmacològics i els no farmacològics. Entre aquests darrers estaria la reducció del pes corporal a través de la dieta, la restricció del sodi, l'eliminació de l'alcohol i el tabac i l’exercici físic.


Les mesures no farmacològiques han de ser les mesures inicials en el tractament de la majoria dels hipertensos, fins i tot en població envellida, ja que les mesures dietètiques, els canvis en l'estil de vida i l'activitat física són fonamentals encara que calgui associar-les al tractament farmacològic en els casos més greus.


Pel que fa a l’obesitat, cal reduir el pes ja que l'obesitat i el sobrepès són factors que predisposen a la HTA. L'acumulació de greix abdominal s'associa a un augment del risc de malaltia coronària. La disminució de la ingesta calòrica amb la pèrdua de pes aconsegueix reduir les xifres de tensió arterial. La reducció de pes té, a més, un efecte beneficiós sobre la resistència a la insulina, diabetis, hiperlipèmia i hipertròfia ventricular esquerra.


Pel que fa als hàbits dietètics, el factor que més impacte té és la excesiva ingesta de sodi (sal). Altres són la baixa aportació de greix de peix i l’abús del consum d'alcohol. Cal, per tant, disminuir l'aportació de greixos saturats i sal i augmentar el consum de fruites, verdures i cereals integrals, carns magres, aus, peix, productes làctics baixos en greix i proteïnes d'origen vegetal (llegum, cereals, fruits secs).

En relació al consum de cafeïna provinent del cafè, no té recomanació específica i no s'ha demostrat que sigui un factor responsable de la HTA. Hi ha estudis en què s'ha observat que la cafeïna produeix una elevació transitòria de la PA però que retorna a xifres normals un cop passat el seu efecte. 



En resum, els normotensos i pacients amb pressió arterial elevada han de seguir una dieta de reducció de pes, si escau, amb aportació suficient de hortalisses, fruites i lactis baixos en greix, moderar el consum de sal i alcohol, no fumar, practicar exercici físic de predomini aeròbic amb regularitat i controlar l'estrès.


Si ens centrem en l'exercici físic, aquest provoca un descens de la PA independentment dels efectes de la dieta. L’exercici té una relació inversa amb el desenvolupament d'hipertensió arterial, mentre que la inactivitat incrementa la prevalença de HTA. Els pacients hipertensos físicament actius tenen menor taxa de mortalitat que els sedentaris. 

L'efecte antihipertensiu de l'entrenament es produeix per una disminució de la influència simpàtica que provoca vasoconstricció i pel descens del nivell de catecolamines. A més, a la reducció de la PA també influeix la disminució de la resistència vascular perifèrica i la millora de la funció endotelial. 

L'exercici aeròbic té un efecte favorable sobre la reducció de la PA i ha de ser el principal model d'activitat per a prevenir i controlar la HTA, tant sistòlica com diastòlica. L'exercici de força ha estat molt menys estudiat que el de resistència, tot i que sembla que els entrenaments de força isotònica i isomètrica també provoquen una resposta favorable als hipertensos. No obstant això, els treballs de força amb càrregues màximes provoquen grans increments a la PA sistòlica i diastòlica, per la qual cosa cal tenir molta precaució evitant treballar amb càrregues màximes, especialment en individus amb risc de complicacions CV.

L'exercici recomanat per a la prevenció i com a mètode complementari de tractament de la HTA és l'aeròbic, implicant grans grups musculars, de forma prolongada (caminar, córrer, bicicleta o nedar) a una intensitat moderada (entre el 50 i el 70% de la FC màxima), mentre que l'exercici de força, dinàmic o isomètric, s'ha de recomanar com a activitat complementària al treball aeròbic, amb càrregues que no superin el 50-70% de 1RM.

Es recomana fer de 45 a 60 minuts diaris d'exercici aeròbic continu o intermitent de 3 a 5 dies per setmana. També és molt important que l'activitat escollida sigui acceptada pel pacient.

Per acabar, destacar que la prescripció d'exercici físic en hipertensos, prehipertensos o persones que requereixen prevenció de HTA s'ha de fer mitjançant prescripció, que és un acte d'única competència mèdica i que necessita d'un diagnòstic i d'una valoració funcional que cal fer mitjançant un reconeixement mèdic i una prova d'esforç incremental monitoritzada clínica, electrocardiogràfica i tensionalment, per valorar la situació funcional i la resposta tensional a l'esforç. Amb això es determinen el tipus d'exercici i la intensitat, freqüència i durada.


Dra. Lidia Puyals Boix

Metge general. Màster en medicina de l’esport. 

Fundadora de Endurancelab La Seu. Centre de medicina esportiva.  

Col. Num. 2505315


12 visualizaciones0 comentarios

Comments


bottom of page