Desprès de les vacances d’estiu és un bon moment per a començar a practicar alguna activitat física, ja que les energies estan renovades i hem tingut temps suficient per a poder pensar en quin esport ens agradaria iniciar-nos.
Abans de començar a practicar qualsevol esport, es recomana passar un reconeixement mèdic que ens faci aptes per a la pràctica de l’esport en qüestió. Aquest reconeixement el realitzarà un metge esportiu a partir d’una exploració física, una analítica complerta i una prova d’esforç.
La incorporació a l’esport ha de fer-se de forma progressiva i amb una intensitat baixa en els primers dies, no podem començar al màxim ja que el risc de lesionar-nos és molt alt degut a que les nostres articulacions i els nostres músculs necessiten un procés d’adaptació, així com també el nostre aparell cardiovascular. SI ens lesionem al principi, la provabilitat d’abandonar l’hàbit de fer esport és molt alta i la adherencia baixa.
L’alimentació saludable ha d’anar de la mà de la pràctica esportiva. Controlar el sobrepès, hidratar-se abans, durant i després de l’activitat física, i establir uns hàbits alimentaris correctes, ingerint les kcal adequades al consum energètic que estiguem tenint amb l’esport que haguem elegit i a través d’aliments rics nutricionalment. D’aquesta manera aconseguirem multiplicar els beneficis de l’esport i veure millores molt més ràpid. A més, l’esport ajuda a reduir l’ansietat que produeix la sensació de gana i tonificar la musculatura del troncs i les extremitats.
Tenint en compte que es tracta de persones prèviament sedentàries (és a dir, que no han fet esport en anterioritat), es recomanen aquests esports segons els perfils d’edat:
Entre els 20 i 30 anys: natació, ciclisme o córrer.
Entre els 30 i 40 anys: esports amb i sense impacte.
Entre els 40 i 60 anys: esports amb i sense impacte.
Per persones més grans de 65 anys: esports sense impacte, com la ioga, aquagym…
Els errors que més freqüentment es comenten quan comencem a fer esport és començar amb moltes ganes i amb un excés d’intensitat. Tanmateix, cal començar de forma progressiva, ja que les lesions més freqüents al fer exercici sense seguir el principi de la progressió son les lesions per sobrecàrrega muscular com les tendinitis, els esquinços musculars… i les sobrecarregues articulars com les condropaties o les fractures per estrès.
A tot això, cal tenir també molt en compte l’equipació que utilitzem. Ha de ser cómoda, transpirable i cal utilitzar un bon calçat esportiu. Si ens hem de dedicar a córrer, a vegades val la pena invertir també en un estudi de la marxa, realitzat per un podòleg, que ens permet conèixer com trepitgem i quin tipus de calçat és el que millor s’ajusta al nostre peu.
I per acabar, tenir en compte també la freqüència adequada per a practicar esport. Per a començar, amb dos o tres dies a la setmana seria suficient i s'aconsella deixar un dia de repòs entre sessió i sessió. A mesura que ens anem adaptant a l’esport, podem començar a augmentar progressivament el nombre de dies per setmana, però sempre tenint en compte deixar un dia per a fer un repòs absolut de l’activitat física i que el nostre cos pugui crear les adaptacions necessàries que ens faran millorar.
En resum, és important escollir bé l’esport que volem realitzar, equipar-nos adequadament, alimentar-nos correctament, seguir el principi de la progressió de càrregues de treball i fer-nos un reconeixement previ per assegurar que no hi ha cap contraindicació mèdica que ens impedeix realitzar l’activitat física amb seguretat.
Dra. Lidia Puyals Boix
Metge general. Màster en medicina de l’esport.
Fundadora de Endurancelab La Seu. Centre de medicina esportiva.
Col. Num. 2505315.
Comments