top of page

DONA I ESPORT


A dia d’avui no se’ns fa gens estrany veure dones practicant esport ja sigui de caràcter amateur o en uns Jocs Olímpics. Tanmateix, aquesta imatge no era l'habitual uns anys enrere, on no es considerava adequat que les dones realitzessin activitats on fes falta la força, la resistència o l’agressivitat. Amb l’arribada de la Guerra Civil i la dictadura franquista tots els avenços que s’havien fet després de la Primera Guerra Mundial es van tornar a perdre. 


Actualment, un 37% de les dones practiquen esport respecte el 46’2% dels homes, i només un 23% de les dones tenen llicència esportiva. La presència de dones en càrrecs directius d’entitats esportives representen un 4%, i tot i que és cert que en els Jocs Olímpics sembla que la cosa està força equiparada entre homes i dones, només un 13% dels entrenadors de la delegació espanyola són del sexe femení. 


Pot ser que sigui degut a aquesta poca presència de dones en el món de l’esport que tampoc hi hagi una gran quantitat d’estudis realitzats agafant la dona com a protagonista quan es tracta de veure com es comporta el cos de la dona durant l’activitat física. Personalment em sorprèn que a dia d’avui on gaudim d’una societat avançada i amb grans avantatges i facilitats encara manquen els estudis necessaris per poder explicar moltes de les problemàtiques en les que cada dia més dones es troben immerses.


I quan parlo sobre problemàtiques faig referència per exemple a la desaparició de la menstruació en moltes dones esportistes que en ocasions alguns professionals han arribat a descriure com algo “normal” i on potser caldria focalitzar més esforços i invertir més diners en estudis que ens ajudin a entendre què està passant en aquell cos i com resoldreu, enlloc de donar respostes ràpides i fàcils com “fes menys esport” o “pren anticonceptives”. 

O també al tracte que es fa a la dona embarassada i esportista a la vegada, jutjant-la com a “mala mare” per voler seguir fent esport durant l’embaràs, o posant pals a les rodes quan està apuntada en una competició però queda embarassada i a de cancel·lar la inscripció però no se li vol retornar el pagament. 


I a banda, les desigualtats socials, on la més evident és el desequilibri de salaris que hi ha entre homes i dones en el món de la elit. Les normes del joc son les mateixes però no els ingressos: la diferència entre l’home millor pagat i la dona millor pagada es de la magnitud de 58 milions d’euros.  

També la poca visualització que es té de la dona en el món publicitari i en la premsa respecte els homes, on la dona només apareix en un 5% dels casos respecte més d’un 92% dels homes (de fet, la única dona portada del diari Sport en tota la història ha estat Alexia Putellas) i la dificultat que es presenta a les dones que busquen esponsorització respecte els homes, on sempre és molt més fàcil aconseguir-la. 


Per a poder canviar aquesta percepció que es té de la dona front l’esport cal posar-hi tots de la nostra part. Des del redactor fins al lector; des de l’organitzador fins al patrocinador; des de l’esportista fins a l’esportista de sexe oposat. Hi ha molt camí per a fer encara. 


Dra. Lidia Puyals Boix

Metge general. Màster en medicina de l’esport. 

Fundadora de Endurancelab La Seu. Centre de medicina esportiva.  

Col. Num. 2505315.



2 visualizaciones0 comentarios

Comments


bottom of page