Quan parlem de sòl pèlvic el primer que ens ve al cap son les temudes pèrdues d’orina. o incontinència urinària. Això son, pèrdues d’orina que es produeixen de forma involuntaria, cosa que condiciona un problema social i higiènic. Des del 1998 és considerada per l'OMS com a malaltia, per la seva repercussió psicosocial, per la seva freqüència i per com afecta la qualitat de vida dels qui la pateixen. I tot i que sembla molt més conegut en l’entorn de l’embaràs i el postpart, hi ha també moltes dones esportistes que no han tingut fills i que presenten incontinencia.
El mecanisme de continència és una complexa coordinació entre la bufeta, uretra, músculs del sòl pèlvic i lligaments. Aquests mecanismes es poden veure afectats per la pràctica d’esports d’impacte, on degut a l'excés de pressió provocada a nivell abdominal i del sòl pèlvic, ja sigui de forma aguda com crònica, pot conduir a una debilitat de la musculatura i del propi esfínter uretral, comportant una incontinència urinària.
Hi ha una preocupació entre les dones esportistes que moltes vegades no es comenta, per desconeixement o vergonya, ja que pensen que només els passa a elles i ho entenen com una cosa que cal amagar per ser de condició anormal.
La incontinència és molt freqüent entre les dones esportistes quan la pressió abdominal augmenta i està causada principalment per la contracció dels músculs abdominals en les activitats d'alt impacte. Quan la hiperpressió abdominal es produeix de forma repetida o bé de manera puntual però molt intensa, malmet el periné i això va debilitant la força de contracció dels músculs del sòl pèlvic augmentant el risc d'incontinència. A més, aquest fet es veu agreujat ja que els programes d'entrenament sovint descuiden el condicionament de la musculatura profunda i estabilitzadora en la dona.
Així doncs, esports que impliquin salts com el voleibol, salt de trampolí, gimnàstica, atletisme, aeròbic, running, step, bàsquet, tennis, saltar a la comba, crossfit, fins i tot els abdominals clàssics poden provocar aquest debilitament de la musculatura del periné i per tant, caldria treballar per a compensar-los amb altres activitats com el pilates, ioga, hipopressius o els famosos exercicis de Kegel que ens ajuden a enfortir els músculs pèlvics. Els exercicis de Kegel consisteixen en contraure la musculatura del sòl pèlvic durant 5 segons i relaxar-la durant 10 segons. Seguidament es repeteix aquesta serie 10 cops i posteriorment es realitza una serie de 10 contraccions repetides ràpides sense descans… i es torna a començar el cicle. Aquestes contraccions poden realitzar-se tant tombats com sentats com de peu, en qualsevol lloc.
En resum, la incontinència urinària és un problema de salut amb una forta repercussió física però també amb un gran impacte psicològic i social ja que repercuteix en la qualitat de vida dels nostres esportistes podent generar preocupació, frustració, vergonya, i fins i tot pot ser la causa per la que les dones abandonen la pràctica d'esport, tot i ser una condició que pot ser previnguda si els professionals involucrats en els entrenaments estiguessin al corrent.
Així que espero que aquest article serveixi per a que les nostres joves esportistes entenguin que és importantíssim el reconeixement primerenc del problema per a poder actuar amb un tractament conservador i així millorar de la qualitat del sòl pèlvic i continuar gaudint de l’esport.
Dra. Lidia Puyals Boix
Metge general. Màster en medicina de l’esport.
Fundadora de Endurancelab La Seu. Centre de medicina esportiva.
Col. Num. 2505315.
Comments