Darrera de tot esportista hi ha una persona. D’aquesta manera, podem entendre que tot l’estrès que experimenta un esportista al llarg de la vida no prové només de l’entrenament, sinó que també hi ha altres fonts d’estrès com el treball, les relacions interpersonals, la dieta, l’entorn, l’estil de vida… que incrementen aquest estrès. Tots aquests factors estressants de la vida afecten de ple en el rendiment dels nostres esportistes, de manera que, si tinguéssim una eina per a poder mesurar tot aquest estrès, podriem gestionar-lo.
És en aquest punt quan entra en joc el HRV, provinent de les sigles angleses Heart Rate Variability. En català, variabilitat de la freqüència cardíaca. Aquest paràmetre s’obté a partir de la nostra freqüència cardíaca al llarg del dia. Els batecs del cor no són constants ni tenen el mateix espai de temps constantment, sinó que hi ha fluctuacions normals en la quantitat de temps que hi ha entre batec i batec. A aquest fet se l’anomena HRV i es mesura en mil·lisegons. Els batecs tenen lloc gràcies a l’acció alternant del sistema nerviós simpàtic i del sistema nerviós parasimpàtic. El sistema nerviós simpàtic és el que ens permet estar activats, respondre a l’estrès i condueix a una disminució de la HRV. El sistema nerviós parasimpàtic fa el contrari, permet recuperar-se dels estressants i provoca un augment de la HRV. Per tant, podem concloure que un HRV alt indica que el nostre sistema nerviós està ben equilibrat i preparat per a respondre a l’estrès, mentre que un HRV baix indica que el nostre cos està desequilibrat i no preparat per a exposar-se a un estressant.
Les variables que més afecten al nostre HRV són, per una banda, la intensitat i volum dels entrenaments i, per altra banda, l’estil de vida (compaginar feina - família - entrenaments, responsabilitats varies…), la nutrició (una dieta deficitaria en kcal, dietes pobres en carbohidrats…) el consum d’alcohol (s’ha vist que el consum de begudes alcohòliques redueixen el HRV), i la son (un son deficient sempre limitarà el nostre potencial i dificulta la recuperació).
La forma més habitual de medir el nostre HRV és a través d’un monitor de freqüència cardíaca òptic de canell enllaçat a una aplicació del mòbil. Amb aquestes aplicacions, cada vegada més utilitzades en el nostre entorn, podem obtenir dades estimades sobre la nostra HRV. Un esportista sa i poc fatigat gaudirà d’una HRV alta combinada amb una freqüència cardíaca en repòs estable i baixa. En canvi, un esportista poc saludable, propens a contraure malalties , lesions, o estar sobreentrenat, tindrà unes lectures de HRV més baixes i oscil·lants.
En resum, a nivell d’esportista i de rendiment, podem entendre que quan el nostre HRV és alt, estem en un dia perfecte per a entrenar de forma intensa i és sinònim de que el nostre cos està tolerant bé les càrregues d’entrenament, mentre que quan el nostre HRV és baix, ens està indicant que necessitem descansar o recuperar.
Escoltar el nostre cos és important, però poder comptar amb eines com aquesta per a poder mesurar-ho és un pas més enllà que facilita molt la feina sobretot als entrenadors per a poder dur a l’esportista al màxim rendiment sense posar en perill la seva salut.
Dra. Lidia Puyals Boix
Metge general. Màster en medicina de l’esport.
Fundadora de Endurancelab La Seu. Centre de medicina esportiva.
Col. Num. 2505315.
Commentaires