Recentment he arribat de fer la Titan Desert, una de les carreres en bicicleta de muntanya més dures del món per les llargues etapes sota un clima desèrtic on, el mínim error en la navegació o en l’alimentació, et poden passar factura i fer-te perdre les opcions d’acabar-la. Ha estat una experiència molt difícil, i la descriuria com la vegada en que esportivament he arribat a dur més al límit el meu cos, tan en termes físics com mentals. Calia? Realment cal anar a viure una experiència com aquesta on hi ha moments en que fins i tot pateixes per la teva pròpia salut?
Quan arribava de cada etapa, i anava a la infermeria a curar-me les ferides dels glutis que se’m feien per estar suant i fregant-me la pell contra el seient de la bicicleta durant sis o set hores al dia, veia imatges que em feien posar els pels de punta: més de vint persones cada dia endollades al sèrum fisiològic per deshidratació. Era llavors quan se’m passaven pel cap preguntes com les que em feia anteriorment. Fins a quin punt el cos humà està preparat per aquestes proves? Un dia se’m va acudir preguntar quantes persones eren visitades cada dia a la infermeria del campament i em vaig quedar de pedra quan hem van respondre que unes setanta.
nals”. El ser humà és una espècie molt curiosa, i la nostra ment és pura química. Ens movem per sinapsis que es duen a terme en velocitats de vertigen al nostre cervell mitjançant la interacció de les hormones i les nostres neurones. Quan fem esport, s’alliberen múltiples de substàncies relacionades amb el plaer. Se n’han contat fins a 50 de diferents. Les més importants i conegudes són la endorfina, la serotonina, la dopamina i la oxitocina, i juntes formen el anomenat quartet de la felicitat. Com un addicte a les drogues, l’esportista es nodreix d’aquestes sensacions de benestar, plaer i felicitat que li aporta l’esport, i cada vegada en necessita més quantitat per a poder arribar a sentir-se satisfet. El problema apareix quan el nostre cos no pot aguantar tanta càrrega física, i a vegades mental, i apareixen les lesions o el síndrome de sobre entrenament (que en algun altre article en parlarem).
Tot excés, fins i tot l’exercici físic pot ser dolent. Algunes de les conseqüències negatives de l’exercici físic realitzat en excés serien les fractures o fissures per estrès, l’aparició de diferents lesions articulars, lesions musculars, dolors corporals generals, problemes cardíacs com arítmies, deshidratació, fatiga muscular, lesions dels tendons com la tendinitis, estrès físic, pèrdua de la capacitat de concentració, fatiga mental, pèrdua del desig sexual, amenorrea...
Són, doncs, moltes les conseqüències que podem trobar en l’exercici si ho realitzem de manera excessiva i sense respectar els nostres límits corporals, exigint al nostre organisme més del que pot assumir. Per això és tan important que ens posem en mans d’un entrenador qualificat si tenim en ment realitzar algun repte esportiu i sobretot, prioritzar el descans, ja que és necessari que el nostre cos recuperi les energies que utilitza, repari els teixits i es prepari per una nova jornada. El secret és l’equilibri.
Comentarios