Intel·ligència artificial i medicina de l'esport: una revolució al servei de la salut

La intel·ligència artificial (IA) ha entrat amb força a les nostres vides i ha deixat de ser una tecnologia del futur per a convertir-se en una realitat dins del nostre dia a dia. L’utilitzem per pràcticament tot: buscar receptes de cuina, fer llistes de la compra, redactar informes o cartes, o inclús li demanem consells com si fos la nostra amiga o psicòloga. Per tant, no és difícil imaginar que en medicina de l'esport el seu ús també ens pot ser de gran ajuda si s’utilitza de la forma correcta. Aquesta eina està transformant la manera com prevenim lesions, planifiquem els entrenaments i fem el seguiment de la salut dels esportistes, tant professionals com amateurs. Lluny de substituir els professionals sanitaris, la IA esdevé una aliada que ens ajuda a prendre decisions més precises, personalitzades i amb major rapidesa.

Actualment, la majoria dels esportistes utilitzem rellotges intel·ligents, pulsòmetres, GPS o sensors que enregistren dades sobre la freqüència cardíaca, la qualitat del son, la variabilitat de la freqüència cardíaca, la càrrega d'entrenament o la velocitat de recuperació. Inclús disposem de dispositius que ens permeten introduir fotografies dels aliments que mengem al llarg del dia per a poder tenir un control també a nivell nutricional. Tot aquest volum de dades i d’informació pot ser processada per la intel·ligència artificial, que és capaç d'analitzar en pocs segons i detectar patrons que serien difícils d'identificar només amb l'observació clínica, de manera que per al professional que està fent el seguiment de l’esportista o fins i tot pel propi esportista, suposa un gran avantatge: menor inversió de temps, majors resultats i molta més rigorositat. 

Un dels aspectes on la IA ha revolucionat més el panorama actual en la medicina esportiva és en la prevenció de lesions. Diversos estudis han demostrat que la combinació de dades sobre la càrrega d'entrenament, la nutrició, la fatiga, els antecedents de lesions i els paràmetres biomecànics permet desenvolupar models predictius que alerten quan un esportista presenta un risc més elevat de lesionar-se. I lesionar-se és la por més gran en la que viu un esportista. Això permet adaptar els entrenaments, programar períodes de recuperació o modificar determinats exercicis abans que aparegui la lesió. Tanmateix, cal tenir en compte que la IA no és infalible i sempre cal la supervisió d’un professional, però sí que podem dir que tots aquests models representen un pas molt important cap a la prevenció de lesions. 

Un altre ús molt interessant de la IA ha estat en el diagnòstic i el seguiment clínic de l’esportista lesionat. Està facilitant molt la feina dels radiòlegs, ja que per exemple, alguns algoritmes ajuden a identificar alteracions en ressonàncies magnètiques o ecografies musculoesquelètiques amb una gran precisió, facilitant la detecció precoç de lesions. També en rehabilitació, on les aplicacions mòbils que es basen en la IA per a funcionar son capaces de monitoritzar els exercicis que realitza el pacient a casa, corregir moviments inadequats i oferir informació objectiva sobre l'evolució de la recuperació.

Una altra aportació important és la personalització de l'entrenament. Tot i que la IA no ha de servir mai com a substitut d’un entrenador qualificat amb els seus estudis pertinents, sí que pot suposar un suport molt interessant per a individualitzar encara més els programes d’entrenament, ja que cada persona respon de manera diferent a l'exercici segons l'edat, el nivell de forma física, la genètica, la qualitat del son, l'alimentació o fins i tot l'estrès. La intel·ligència artificial permet integrar totes aquestes variables per recomanar programes d'entrenament més adaptats a les necessitats individuals, reduint el risc de sobreentrenament i afavorint un millor rendiment.

Per últim, una aplicació que cada vegada sembla més habitual la trobem dins del món de la nutrició esportiva. La IA ben entrenada (és a dir, ben utilitzada), és capaç de processar totes les dades que l’esportista introdueixi sobre com és el seu dia a dia, quin esport practica, quina sessió d’entrenament li toca, quins son els seus aliments preferits…, i convertir tota aquesta informació en un menú específic per a aquella persona adaptat a cada dia, ja que no tots els dies son iguals. 

Ara bé, és important recordar que la tecnologia no substitueix el criteri mèdic. Les dades només tenen valor quan s'interpreten dins del context clínic de cada pacient. Un algoritme no pot explorar una articulació, valorar el dolor, entendre les expectatives d'un esportista ni tenir en compte aspectes emocionals o socials que sovint condicionen la recuperació. Per aquest motiu, la decisió final sempre ha de correspondre al professional sanitari.

En resum, la intel·ligència artificial ens ofereix una oportunitat per avançar cap a una medicina precisa, preventiva i personalitzada. No obstant això, la millor recepta continua sent la combinació entre l'evidència científica, l'experiència clínica i la confiança entre el metge i el pacient. La IA pot aportar moltes respostes, però continua sent el professional sanitari qui ha de fer les preguntes adequades i acompanyar cada persona en la presa de decisions sobre la seva salut.

Dra. Lidia Puyals Boix

Metge general. Màster en medicina de l’esport. 

Fundadora de Endurancelab La Seu. Centre de medicina esportiva.  

Col. Num. 2505315.