La importància de la ingesta alimentària en esportistes

L’estat nutricional és un dels determinants de la condició física i de l’entrenament d’un esportista. És per això que els dos aspectes clau de la nutrició esportiva són satisfer les demandes nutricionals del cos (tant en termes d’energia com de nutrients) i millorar la composició corporal.

En particular, els atletes necessiten consumir energia adequada tant en quantitat com en el moment de la ingesta. Per tant, una avaluació precisa de l’estat nutricional és essencial per optimitzar el rendiment, ja que afecta la salut, la composició corporal i la recuperació de l’atleta.

De fet, s’ha demostrat clarament com ingerir una quantitat insuficient de calories pot afectar negativament el rendiment de l’atleta i les adaptacions a l’entrenament. La baixa disponibilitat d’energia pot resultar en una disminució no desitjada de la massa muscular, desequilibri hormonal i disfunció menstrual; una densitat òssia subòptima, així com un major risc de fatiga, lesions i malalties; una alteració de l’adaptació i un procés de recuperació prolongat.

Durant les activitats esportives intenses, la dieta té un paper crucial en el suport a les demandes energètiques, evitant el dèficit d’energia, la fatiga i un major risc de malalties i lesions, mantenint una funció immunològica adequada i evitant el sobreentrenament.

La ingesta d’hidrats de carboni està estretament relacionada amb les característiques i objectius individuals, i ha de perioditzar-se. A més, l’esgotament de les reserves de glicogen s’acompanya de fatiga en forma de ritmes de treball reduïts, habilitats i concentració disminuïdes i una major percepció de l’esforç.

Les proteïnes de la dieta influeixen en l’exercici, proporcionant un substrat per a la síntesi de proteïnes contràctils i metabòliques, i millorant els canvis estructurals. En la recuperació, són importants per facilitar la reparació muscular, la remodelació muscular i la funció immunològica.

També, els greixos són importants ja que són la pedra angular d’una dieta saludable, aportant energia, elements essencials de les membranes cel·lulars i facilitant l’absorció de vitamines liposolubles.

La selecció d’una eina adequada per a l’avaluació de la ingesta dietètica en esportistes varia segons el disseny de l’estudi, els nutrients d’interès, la població objectiu i els recursos econòmics i de temps disponibles.

La despesa energètica es pot determinar a través de diversos mètodes (per exemple, calorimetria directa, calorimetria indirecta, freqüència cardíaca). La calorimetria indirecta s’utilitza sovint en condicions de laboratori. En aquest procés, l’entrada d’oxigen (VO) i la sortida de diòxid de carboni (VCO) es mesuren mitjançant espirometria en litres per minut i es calculen segons la fórmula de Weir. La calorimetria indirecta permet determinar la despesa energètica en repòs, la taxa metabòlica basal i la despesa energètica total.

Per aconseguir un pes corporal baix, els atletes tendeixen a una ingesta d’energia crònicament baixa o, si és possible, a un augment de la despesa energètica durant l’entrenament. Això sovint es denomina balanç energètic negatiu, així com baixa disponibilitat d’energia.

La baixa disponibilitat d’energia comporta un major risc de signes de fatiga i sobreentrenament, immunodeficiència, trastorns menstruals i fractures per estrès. També es considera estretament relacionada amb el desenvolupament de la tríada de l’atleta femenina. Aquest és un complex de símptomes relacionat amb trastorns del cicle menstrual, comportament alimentari alterat i menor densitat òssia en atletes femenines.

Atès que la baixa disponibilitat d’energia pot ocórrer en ambdós sexes, s’ha suggerit substituir el terme “tríada de l’atleta femenina” pel terme “deficiència energètica relativa en l’esport (RED-S)”. Això també pretén tenir en compte que la baixa disponibilitat d’energia no es limita al metabolisme ossi i als trastorns del cicle menstrual, sinó que també pot tenir conseqüències hematològiques, metabòliques, psicològiques, gastrointestinals i immunològiques. A més, s’associa amb influències negatives sobre la capacitat de rendiment, l’adaptació a l’entrenament, la concentració, la coordinació i un major risc de lesions.

En conclusió, la ingesta alimentària en esportistes és un aspecte clau que determinarà el seu rendiment esportiu així com la seva salut física i psíquica. Existeixen nombroses eines per calcular la despesa calòrica de l’esportista i ajustar la seva alimentació. Alhora, un dèficit en aquest àmbit pot conduir a conseqüències greus com el síndrome de sobreentrenament o el RED-S. Disposar d’un bon equip de nutricionistes és clau per prevenir aquestes situacions i permetre que l’esportista gaudeixi d’una bona salut.

Dra. Lidia Puyals Boix

Metge general. Màster en medicina de l’esport. 

Fundadora de Endurancelab La Seu. Centre de medicina esportiva.  

Col. Num. 2505315.