L'EXCÉS DE COMPETICIONS. CADA CAP DE SETMANA UNA CURSA DIFERENT… QUÈ FAIG?

Si sou amants del futbol segurament heu estat al cas de la polèmica originada per l'excés de partits. Això ha comportat calendaris més ajustats amb menys dies de descans entre competicions, la qual cosa perjudica en la salut física i mental dels jugadors. Si bé ells són professionals i estan rodejats d’un gran equip com fisioterapeutes, metges, entrenadors, preparadors físics, psicòlegs, nutricionistes… que intenten gestionar aquesta càrrega i exigència, l’augment de lesions i burnout entre els jugadors estan en augment. 

Aquest fet podria fer pensar fàcilment que si ells, que estan en bones mans, ja pateixen de les conseqüències de no tenir marge de descans entre competicions, nosaltres, esportistes amateurs, encara ens podem veure més llastimats per aquest excés de planificació. I no cal anar gaire lluny. Cada setmana es publica el calendari de competicions a Catalunya i no hi ha ni un cap de setmana lliure. Hi ha curses per a totes les modalitats i per a tots els nivells, inclòs circuits ja pensats expressament on es premia la constància i “t’obliga” a estar cada cap de setmana ocupat. 

Gestionar aquest overbooking de competicions no és gens fàcil, però és molt necessari. Les lesions per sobrecàrrega i la pèrdua de motivació a causa de mantenir un estat d’alerta i estrès excessiu per al nostre cos, juntament amb el fet de que si tenim competició cada cap de setmana no es poden realitzar pràcticament entrenaments de qualitat, fa que l’esportista acabi la temporada o bé lesionat o bé amb poca motivació de cara a la següent. 

Per a poder evitar-ho, per una banda caldria tenir molt clars quins son els nostres objectius i classificar les curses en prioritat A, B, o C, on les A serien aquelles més importants i les C les que menys. D'aquesta manera aconseguirem que no sempre busquem el nostre màxim rendiment en totes i que puguem tenir descansos mentals (curses on enlloc de buscar una posició en la classificació final, busquem un bon entrenament de qualitat).  

Per altra banda, intentar que el nostre cos es recuperi al màxim entre competicions. Per a fer-ho és molt important dur una correcta nutrició post-cursa, amb una ingesta adecuada d’hidrats de carboni per a recuperar l’energia muscular i també de proteïnes per a poder recuperar les fibres musculars lesionades durant l’activitat. Les sessions de fisioteràpia post-competició també poden ser una bona estratègia per a descarregar la musculatura i preparar-la per als pròxims reptes.

A tot això, comptar amb un entrenador personal també pot ser una gran opció si et costa gestionar aquestes càrregues per tu sol. Aquestos, a banda de planificar els entrenaments, tenen una funció molt important que és la gestió de càrregues i l’assessorament, de manera que et poden guiar en aquest camí d’incertesa sobre quines curses fer i quines no. 

Amb aquestes eines és possible poder seguir gaudint de l’esport i la competició minimitzant el risc de caure en el burnout, el sobreentrenament i les lesions. 

Dra. Lidia Puyals Boix

Metge general. Màster en medicina de l’esport. 

Fundadora de EnduranceLab La Seu. Centre de medicina esportiva.  

Col. Num. 2505315.